Català: Molts són els gests que podríem destacar d'aquesta història de la vila: la seva indiscutible antiguitat. Basant-nos en la seva arqueologia podem deduir que els primers pobladors provenien de l'Edat de Bronze. Es van encontrar restes de muralles, mosaics, medalles, monedes íberes i romanes, trossos d'àmfora i sepulcres. A més, a més, d'un megalit simple encontrat en les immediacions de l'ermita. Tots aquests jaciments revelen la destrucció d'alguna ciutat antiga. En el segle XII, en temps de reconquesta, aquesta vila és encomanada als Templ, formant part del que fou la Baylía de Cantavella.

El 1242 es concedeix a l'Anglesola la Carta Pobla, a partir de la qual es consolida el nucli de població, possiblement amb l'assentament dels Templaris i originant-se així el primer recinte amurallat. A jutjar pels testimonis existents, va tindre el seu moment d'esplendor entre els segles XVI i XVII, com prova d'ell han quedat els grans edificis de població. Ja en el segle XIX, el Maestrat es converteix en un dels principals escenaris de les guerres Carlistes, durant les quals cobra fama per aquestes terres el General conegut com el Tigre del Maestrat, qui arribà a ser cap del exèrcit d'Aragó. L'Anglesola, com lloc de frontera que és i degut principalment a la seva orografia, ha sigut durament castigada per les guerres que s'han succeït al llarg de la història. Passejant pels carrers del casc antic, declarat conjunt històric artístic, el viatger troba les petjades d'un passat florent en forma d'edificis i construccions carregats d'història, segles i tradició. Els carrers venen a ser com un museu al aire lliure, un complet catàleg de testimonis històrics. Entrant pel carrer Sant Pau i a mà dreta, ens encontrem davant l'arc que conduïx a la Plaça de l'Església, de petites dimensions, quadrada i molt tancada, queda travessada per una sola circulació: carrer Ondevilla i pòrtic de l'Ajuntament. Interessants són les diferents edificacions entre les quals destaca per la seva situació l'església. El temple actual és el resultat de varies ampliacions, l'última del segle XVIII, de aquest segle pareix ser la torre de tres cossos, l'últim octogonal amb un vau a cada costat, tota ella en pedra de selleria. Adossat a l'església encontrem un interessant conjunt arquitectònic, segurament remodelació d'un edifici antic, convertit hui en Casa Consistorial. En ell s'ubica la torre dels Nublos, alçant-se paral·lela a la torre de l'església, com símbol del laic poder Civil; és de planta quadrada, coronada d'almenes i consta de masmorra amb accés de trapa. Entre la torre i l'església s'encontra la sala que hui s'utilitza com Saló de Sessions de l'Ajuntament. Els bells finestrals gòtics que s'obrin en el pis superior configuren la imatge més significativa de la plaça. L'edifici consta de llotja amb tres arcs ogivals i coberta de massissa fusta que dona accés al exterior del recinte. Front a l'església la Casa de Blinque, on destaca l'arc de selleria de mig punt, el qual presenta en la seva dovela central el TAU, emblema de l'Ordre del Temple. L'escut, amb sis quarters coronats per Yelmo, se situa a sobre la porta, però no immediatament com és habitual, sinó més distanciat. La fatxada està protegida per un singular pòrtic recolzat en un pilar quadrangular, el qual, encara que datat en 1729, pareix molt més antic; possiblement entre romànic i gòtic. El costat de la plaça l'ocupa el Palau Matutano-Daudén, de la qual, la fatxada s'exhibeix en el carrer Ondevilla. La sobrietat exterior no reflexa la riquesa interior, considerant-se una joia la doble escala monumental amb una barana en gelosia tant típica del Maestrat en les construccions senyorials del segle XVIII. L'última remodelació que ha sofert l'han convertit en Hospederia d'Aragó, sense que per ell haja perdut el seu clima senyorial. En front a l'Hospederia, un altre excel·lent mansió de la família dels Daudén, coneguda com Casas de las Notarias, destaca per la seva puresa estilística i les seves proporcions. En la primera planta es poden observar tres finestres precioses, i en la planta baixa, una finestra rectangular amb una esplèndida rella datada en 1568, que tanca junt a ella la porta de selleria amb magnífiques doveles. Sortint de la fortificació medieval, i continuant pel Carrer de Sant Pau, ens topem amb els palaus renaixentistes de Aliaga i Guijarro, que junt a l'església mantenen un equilibri puls. Criden l'atenció aquestes dues cases Palau enfrontades en cantons amb el seus prominents alers, i destaquen per les seves fatxades de cal i cant selleria vista. Obrint la plaça en direcció a l'ermita, junt a la casa Guijarro, roman l'únic portal conservat de la muralla, el de Sant Pau. Completen en perímetre del primitiu reinte el Carrer Raballa i el Carrer Major.

En aquesta última, recepta i amb un perceptible pendent, s'encontra l'artesania textil Puig, últim taller artesà de tota la província de Terol. El carrer Raballa, molt més llacovat, ofereix nombrosos punts de vista sobre les torres centrals del Conjunt Esglèsia Ajuntament. El tram inferior és el de major interés, encontrant-se en el nº 5 del antic Ajuntament, amb una finestra del segle XV, convertida en balcó probablement a principis del segle passat i amb una planta baixa que segurament estigué destinada a la llotja. En aquest punt s'origina la bifurcació que dona lloc a un altre carrer paral·lel en la que s'alça la Casa Agramunt, considerada com el palau barroc més destacat de la població. Tota la monumentalitat de l'interior del poble serveix de marc de referència al viatger per a interessar-se en una atmosfera de passat grandiós que d'antany marcà la vida quotidiana de l'Anglesola.